- Prev
- 1 of 3
- Próximo
A dia d'avui, són pocs els rastres de la presència espanyola al Sàhara Occidental.
Els podem trobar entre els centenars de sahrauís que encara tenen documents d'identitat, llibres de família i altres documents identificatius espanyols, en algunes construccions i en la llengua que encara avui és usada per un bon nombre de sahrauís en els territoris ara ocupats per Marroc.
La desaparició de les restes de la presència espanyola va ser ràpida, de la mateixa manera com ho va ser l'ocupació marroquina. Després dels tristament famosos Acords Tripartits de Madrid (1975), el Sàhara Occidental va ser repartit, a esquena dels seus habitants, entre el Marroc i Mauritània.
Marroc aviat va interpretar els acords i els va portar a terme a través del la marxa verda de 1975, que no va ser més que una escenificació dels acords de Madrid. Hassan II va enviar a 300.000 marroquins civils com davant perquè darrere seu penetressin els primers contingents militars d'ocupació davant el pactat retrocés de les tropes espanyoles.
Al cap d'un any les tropes espanyoles van abandonar el territori i els sahrauís van proclamar el 27 de febrer de 1976 la RASD (República Àrab Democràtica Sahrauí) i sense temps per dilacions van prendre el control dels efectius de què disposava i van emprendre una lluita sense quarter contra els països invasors.
L'enfrontament es va allargar durant diverses dècades. Primer en forma d'una dura ofensiva de l'exèrcit de la RASD contra Mauritània, i després contra Marroc. Durant la contesa, una bona part de la població sahrauí va emprendre un difícil èxode cap a la veïna Algèria, que els va acollir i els va donar aixopluc al lloc més proper a la frontera, la Hammada. Un territori inhòspit i infèrtil on la vida és un miracle.
Finalment, es va arribar a la retirada de Mauritània i posteriorment a un alto el foc amb el Marroc el 1991, pel qual s'aturaven els enfrontaments, i es procedia a la realització d'un referèndum d'autodeterminació al Sàhara Occidental sota la supervisió de l'ONU .
El Sàhara Occidental, continua sent, segons les consideracions de l'ONU, un territori espanyol. La que es va arribar a anomenar "província 53" o més recentment el "Territori no Autònom del Sàhara Occidental", segueix per tant sent una responsabilitat del govern espanyol malgrat els seus repetits intents de flanquejar seus deures com a potència colonitzadora.
Les Nacions Unides van fer d'intermediàries dels acords entre el Marroc i el Front Polisario, responsable polític de la RASD. Per al compliment d'aquests acords, es va enviar a la zona un contingent sota el nom de MINURSO, que havia de supervisar la preparació del referèndum. A dia d'avui, i després d'un continu procés de negociació constantment entorpit per part del Marroc, i sense un compromís clar per part d'Espanya, encara segueix sense data prevista per a la seva celebració.
Fotografies: Cristina Senserrich
Font: Roger Sogues. Periodista. http://www.lamiradadescubierta.org
Signa aquesta petició!!
Dirigit a: Ministra d'Afers Exteriors i de CooperacióIniciat per: Minxa
Excma.Sra. Ministra d'Afers Exteriors i de Cooperació Trinidad Jiménez García-Herrera, em dirigeixo a vostè en motiu de la profunda consternació que viuen el poble saharaui. Com vostè ja sap, porten exiliats del seu país desde fa anys per culpa de la invasió marroquina en el seu territori. Tot i que tenen aplicat el "alto el fuego", en nombroses ocasions els marroquins vulneren els drets humans vers els saharauis. Per això li demano que: 1. Organitzi i garantitzi un referèndum lliure i just per tal d'arrivar a l'autodeterminació i que proclami els resultats tot implicant al govern Marroquí a no ocupar territori Saharui; 2. Que no es vulnerin els drets humans al Sahara Occidental ni hi hagin més abusos de presos polítics vers els defensors saharauis; 3. Que vigilin els camps de refugiats Saharauis i controlin els drets humans dels campaments de refigiats aprop de Tindouf.
Firmas conseguidas: 21 / Firmas objetivo: 1,000
Da tu soporte a esta causa firmando la petición
Comentarios